Els sintagmes nominals amb article definit es poden utilitzar amb valor exclamatiu o interrogatiu en alguns contextos. Es poden trobar aquestes construccions en exclamatives directes o indirectes, o en subordinades que depenen de verbs interrogatius. Per exemple:
La sort que té de tenir-te al seu [...]
Davant del nom de les comarques catalanes, cal escriure-hi l'article definit, llevat del cas d'Osona. Per exemple: Les dues comarques afectades per les pluges són el Priorat ila Garrotxa.
En alguns casos, quan el nom dela comarca va introduït per una preposició, tradicionalment s'elideix l [...]
Els articles definits el ila, els articles personals en i na, ila preposició de s'apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac:
l'avi
l'Albert
l'hereu
l'Ignasi
l'insecte
n'Hug
l'univers
n'Anna
l'u
l'Úrsula
l'autoritat
el dia d'avui
l'organització
pota d [...]
ara algunes campanes. Per exemple:
Feia dies que no trobàvem en Tigret i els ratolins campaven lliures per la casa.
La Tomassa no va parar de repicar.
Cal tenir en compte que en valencià, en parlars dela Franja i en tortosí no se sol fer servir l'article davant dels noms de persona. Per exemple [...]
fins (a) l'any que ve. Va treballar al teatre fins (a) la tardor de l'any passat.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: No havíem netejat la cuina fins (a) aquell dia [...]
de fer servir aquest demostratiu com a simple equivalent de l'article el.
Per evitar una frase com ara La notícia destaca lo revolucionari del mètode, no és adequat construir-la així: La notícia destaca allò revolucionari del mètode. Es pot optar, en canvi, per una de les construccions següents:
La [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, usat només en l'expressió l'altre diassa o diasses, l'altre dia, dies passats, fa dies, tant si són un o dos com quinze o vint, però sense passar d'un mes. fèria, qualsevol diadelasetmana, llevat del dissabte i del diumenge. Usat molt rarament, fora de l'estil eclesiàstic. dia feiner (o obrer, o [...]
Categoria gramatical que concorda amb gènere i nombre amb el substantiu que acompanya i que davant d'altres categories els dona la funció del substantiu. [...]